Masaru Emoto

cEl senyor Masaru Emoto és un japonès que va fer una sèrie d'experiments amb aigua. L'existència d'aquest personatge me la va fer saber el documental "What the Bleep Do We Know!?"(traduït "Y tu que sabes"). Masaru intenta demostrar que l'aigua sota l'influència de diferents pensaments (etiquetes posades a les ampolles d'aigua amb diferents paraules) produeix formes diferents.

L'experiment que s'explica consisteix en fotografiar amb un "microscopi de camp fosc" les gotes d'H2O (destil·lada) després d'estar un determinat temps sota l’influencia d' idees . L' influència s'aconsegueix escrivint en una etiqueta, enganxada a l'ampolla d'aigua, diferents sintagmes. El contingut de la botella es congela, s'extreuen mostres i s'observen al microscopi.

Les formes que sorgeixen amb "txi de l'amor", "t'estimo", ...etcètera són d'una bellesa simètrica, estàndard, mentre que les "odi", "et mataré", "et desprecio"... fan unes altres d'indeterminació i un fons de color diferent (la fotografia de "et mataré" té el fons groc, mentre que a les altres el fons és negre, cosa que fa dubtar, no?). Tota aquesta "investigació" poètica condueix a una conclusió fàcil amb la juxtaposició de la sapiència que som 70% aigua.

Conclusió fàcil; si el pensament influeix així a l'aigua i nosaltres estem formats en tres quartes parts d'aigua, el pensament influeix en el nostre cos.

La inconsistent feina del bon senyor de Yokohama vol ser una demostració científica del poder del pensament sobre la matèria. La pena és que en els seus experiments no usi elements del mètode científic. Sembla ser que posteriorment no ha volgut netejar les ombres de dubte sobre el seu treball, sembla que s'ha quedat amb la seva veritat, aquesta idea poètica, fascinant, imaginativa. De fet crec que la feina d'Emoto és més artística, amb tota la càrrega fraudulenta que comporta.

Per altra banda al documental es parla que l'aigua és el més dúctil dels quatre elements, cosa que fa pensar que per a la narradora només hi ha els quatre elements de l'antiguitat (terra, aigua, aire i foc), coneixement, aquest, poc científic. Del documental millor parlar-ne en una altra ocasió.

Una foto de l'il·lustre co-autor d'aquest espai que rubrica amb serenitat allò dit:

Des de la guineueta a Terrassa.