Primer post

Benvinguts a aquest bloc. De moment amb text, només.

El nom té la motivació basada en la voluntat d'un company i meva de compartir allò que fem, ell la fotografia i jo aquestes línies. Ell des de Terrassa, jo des de la guineueta. Sabent que això no exclou l'intercanvi de papers.

La data d’inauguració és curiosa, potser el fet d'encetar-lo és això, una innocentada. La veritat és que en molts aspectes sóc innocent (la majoria per ignorància).

No sé encara ben bé perquè obro aquest espai virtual, suposo que no deixa de ser un acte de vanitat extrema; que la gent coneixi que penso, que barrunto. L'esperança que algú llegeixi aquestes taques al monitor i passi una estona (sense adjectius que qualifiquin el temps). I fins i tot que les comentin, amb la por que l'ira infinita que solca els mars de la xarxa m'ennuegui.

Com bé veieu la llengua que uso és una reminiscència romàntica del XIX, una llengua sense victòries militars, sense exèrcit, sense gaire tradició i un rancor de tres o quatre segles cap als "chulos" del centre de la península. Un codi que quaranta anys d'immigració farà desaparèixer, més que els dictats de Francisco "el militar", "el Gallego","el paleto" Franco. Hem d'anar amb compte (ara no sé si és comte o conte) no ofendre la majoria de gent que viu al nord-est de la península. Per altra banda no m'identifico amb la llengua, com tampoc amb la raça, ni religió, ni amb el meu barri, a pesar d'això de la guineueta. No sóc la llengua, que consti, però la faig servir.

Per altra banda, en una cosa no vull caure en l'ambigüitat; sóc occidental, d'arrel cristiana, amb els valors que la civilització du, l'esperança de vida, la comfortabilitat i fins i tot la negació de l'espiritualitat dirigida des de Roma. Valor, aquest últim, que des d'allà, des de l'altra banda dels Urals, del mar Caspi, de la riba sud del Meditarreni, aniquilen sense pietat. Amb això simpatitzo amb el difunt Theo Van Gogh (el director de cine assassinat a Amsterdam), Ayaan Hirsi Ali (dona nascuda en l'opressió islàmica), tots els morts de les torres bessones, els de Madrid i tants d'altres. També la meva humil disculpa per aquells que pateixen sense tenir culpa per la defensa d'aquests valors; igual que tindríem de demanar disculpes pels innocents que van morir per bombes aliades a la segona guerra mundial.

Per últim dir que els temes dels quals aniré parlant seran de molt diversa índole; sexualitat, futbol, espiritualitat, tele, política, cine, llibres, exposicions, educació...etcètera.

Bé, espero continuar escrivint i mostrant-me, amb suficient pudor. En quant a la freqüència de moment no en dic res, a pesar que m'agradaria poder tenir algun compromís en aquest sentit. S'ha de deixar passar el temps.

des de la guineueta.