La pissara de suro

En aquestes últimes setmanes fruit de la casualitat he vist una serie de televisió i dues pel·lícules que tractaven del mateix. La descripció de la màfia, dels gàngsters, de l'absència absoluta d'un mínim respecte per la vida. La serie és "The wire" amb 50 episodis de quasi be una hora; Baltimore, ciutat degradada, amb el seu Sant Cosme particular, negrets venent droga, vida des-estructurada, policies alcohòlics , polítics corruptes. Les dues pel·lícules; "American Gangster" i "Promeses de l'est". En la primera l'ascensió d'un mafiós negre durant la guerra del Vietnam i l'altra infiltració d'un poli dins la màfia russa.
De totes tres el comú denominador és la guerra entre policies i delinqüents, els assassinats per revenja, les lleis de l'hampa, tatuatges com a símbol d'ascensió jeràrquica, corrupció política, i en dos de elles es veu la pissarra de suro. A "The wire" i "American gangster" hi ha el lloc on es pengen les fotografies dels capos amb els seus ajudants, posades de forma triangular, amb el cap a dalt de tot i els altres posats a sota. A "Promeses de l'est" la pissarra no apareix però ens la podem imaginar dins la comissaria que Cronenberg no ens mostra. Un lloc de color marró que ordena, amb les seves xinxetes i trossos de paper amb el nom del subjecte. Un objecte que pel que sembla té utilitat, que ajuda a ordenar el objectius i tenir-los presents, que presideixen la sala on es col·loca. Jimmy Mcnultty i Russell Crowe el miren i remiren.
Molta gent utilitzem aquest estri a casa nostra, un simple tros de suro aplanat on es poden penjar diferents objectes, principalment fotografies. Un element d'utilitat decorativa i a la vegada d'utilitat organitzativa econòmica.

Des de la guineueta