Es veu que l’ús de la primera persona del singular és incorregible. A través d’aquesta pràctica el cavall desbocat triomfa, l’ego. És un pecador insomne en aquest sentit, ni quan som al llit deixa de fer-nos la guitza. Ni quan escriu aquestes línies, ni quan es dóna compte que utilitza “guitza” per semblar més culte, ni quan recorda certes coses del passat, massa llargues per explicar ara, potser en un altre moment. Ni quan té una por atroç dels seus pensaments, ni de l’odi que a estones sent, tot a pesar de la cita de la pàgina on escriu, de Stendhal i tota la càrrega de falsa erudició que comporta. Ni a pesar de compartir el bloc.
Té a veure amb el tema de la careta, de la persona, del qui hi ha darrera, del Jnani yoga, de tu, els ells, els nosaltres i jo.
Des de l'univers inabastable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada