dijous, 17 de gener del 2008

Rijkaard al carrer ja

Ara que les coses van mig bé en referència a la frivolitat futbolística, recordaria que malgrat la cosa pinti bé, l’any que ve ha d’haver barca nova.

Li tinc gran simpatia a aquest personatge vingut d'Holanda. És un èsser excepcional, però se li ha acabat el crèdit. Li tinc simpatia perquè no tindrem un entrenador que es dugui tan bé amb la premsa (el gran enemic del Barça), i sàpiga fer pujar els joves al primer equip. D'això últim a vegades penso que és l'ascendència nacional, a Holanda tenen molta mà en tractar amb els joves.

El crèdit s'ha acabat perquè no té la mà ferma i és lent traient la seva autoritat. Li falla la mala llet, imprescindible en un equip ple d'egos engreixats amb mil·lions . També es diu que Ten Cate era el seu contrapunt i amb la seva marxa tot s'ha desinflat. Frank va ser perfecte pel principi de projecte, llàstima que hagi donat només dos anys bons.

I en això critico la directiva, en no saber veure la direcció que pren la nau i redreçar-la a temps. A més de l'absurda lluita d'egos que es va produïr el segon any, entre Sandro i Laporta. Les dues coses provocades per la merda que envolta el club. La sobredimensió de tot; si ara faig fora a Rijkaard, què dirà la premsa? Si Sandro és el que ha fitxat a caipirinho , la medalla és per ell, i jo que?. Marca algú un gol bonic i sembla que el món es focalitzi a les Corts. I jo parlant d'aquestes coses -- sóc contradictori, ho sé, que faig escrivint sobre això?

Faria falta un Mourinho sense tan mala relació amb els media. Ho dic perquè Xose no dura dos "telediarios" a Can Barça. Ara, les rodes de premsa serien guerres obertes només comparables a les de Van Gaal (quanta raó tenia amb allò del "siempre nejatifo, nunca positifo").

De Txiqui aquest any no hi ha queixa, encara que el típic culer sempre envejarà el càrrec i el criticarà sense pietat.


Des de la guineueta.

Amics de pas