La intoxicació

La normalitat, la puresa, l'estat inviolable de l'organisme de l'espècie homo sempre ha estat alterat. Les plantes, aquestes amigues del món clorofíl·lic, sempre han estat presents al llarg del temps. La camamilla, til·la, menta, té, cafè, poliol, farigola, maria lluïsa, blat, civada, coca, cànem, estramoni, ortiga, julivert, romer, raïm, tabac i moltes que aquesta ment incomparable amb d'altres de la xarxa no arriba a recordar. La funció màgica que han dut a terme en la cura d'enfermetats, el poder que exerceixen sobre la massa animal, governada per ocults poders.
No acabo el sintagma ja que en la intoxicació està el secret, fins a quin punt l'aliment deixa de ser nutrició i comença a ser curació, joc o entreteniment, i el malèfic vici, el cristià pecat.
Aquí és on entra la cultura, aquest bagatge social, aquesta manera de desxifrar el bé del mal. La manera de posar la frontera entre allò que beneficia i perjudica, i unit a això les lleis que regulen la llibertat. La manera de donar diferents respostes a les mateixes necessitats.Fins a quin punt es permet que el que produeix (el treballador) modifiqui el seu estat orgànic, o sigui s'intoxiqui? Hi ha, crec, un nivell de tolerància. Diguem que les ments ben pensants no deixen que el joc amb substàncies sigui ilimitat. I aquí és on la lógica no existeix i la cultura té el seu pes. El tabac i l'alcohol si, les altres només per a curar, o per engreixar les butxaques del mercat negre. Això últim crec que deu tenir un pes immens. Com tampoc hi ha cap lógica en posar el limit de velocitat a 120 km/h i deixar vendre cotxes que poden duplicar aquesta velocitat.

I després hi ha les intoxicacions d'altres tipus, els pensaments, els excessos de menjar, la informació, la tele, l'aire d'una gran ciutat. Tot un seguit d'elements que ens envolten i modifiquen l'estat sa del nostre ésser. Són signes d'allò que som col·lectivament i a la vegada el residu destil·lat de cada individu. He llegit que podria ser que la intel·ligència humana hagués sigut provocada per l'intoxicació d'alguna substància ingerida per l'esglaó perdut. Com si la intel·ligència fos la ressaca d'un viatge psicodèlic. No és la més plausible, ho sé, però indica fins a quin punt la ingestió de drogues pot haber sigut important.

Des de la guineueta