Voldria parlar sobre un fenòmen que ens ha passat a tots alguna vegada. És quan diem a algú que un llibre, pel·lícula, serie, exposició o qualsevol altra cosa que ens agrada. Quan expresem aquesta fascinació implícitament la recomanem, i en el fons de la nostra consciència esperem que aquella altra persona en un futur, a ser possible proper, ho corrobori. Aquest blog (m'inclino més per l'anglicisme "blog" que pel institucional "bloc", per allò de la "Verinosa llengua") no deixa de ser un aparador d'aquest tipus de vanitat. Des del barri de la guineu he parlat molt bé de les series "Soprano" i "Wire", amb l'entusisme del frikisme que s'ha empassat sis temporades seguides dels de Gandolfini (escric aquest cognom perque la feina d'aquest actor és impressionant). Però la recomanació no deixa de ser una exposició del meu ego per a que l'espolsin, per a que li fagin la gara-gara, per a què algú tingui un blanc perfecte per burxar en el meu amor propi. Recomanar no deixa de ser un episodi més del pecat d'egoisme, per això escric això. Per intentar d'una manera encara més egoista de sortir de la meva auto-acusació, per donar senyal que me n'adono. I malgrat tot no quedar satisfet.
La recomanació és un fet que altera la percepció posterior d'allò recomanat. No es llegeix o es veu amb la mateixa intensitat, es parteix des d'un altre nivell d'expectatives. Si algú ens diu que és bona o és dolenta podem optar per la via d'anar en contra d'aquell que ens recomana, podem arribar a canviar la nostra percepció per la relació emocional que en aquell moment podem tenir amb aquella persona. Algú podrà pensar que pot fer la dissociació amb facilitat, m'ho crec, hi ha gent amb una capacitat d' objectivitat abismal, molta d'altra no, com jo.
Des de la guineueta
La recomanació és un fet que altera la percepció posterior d'allò recomanat. No es llegeix o es veu amb la mateixa intensitat, es parteix des d'un altre nivell d'expectatives. Si algú ens diu que és bona o és dolenta podem optar per la via d'anar en contra d'aquell que ens recomana, podem arribar a canviar la nostra percepció per la relació emocional que en aquell moment podem tenir amb aquella persona. Algú podrà pensar que pot fer la dissociació amb facilitat, m'ho crec, hi ha gent amb una capacitat d' objectivitat abismal, molta d'altra no, com jo.
Des de la guineueta
17 comentaris:
És un tema de peix que es mossega la cua. JO recomano, JO m'adono que sóc egoista, JO swegueixo recomanant, a pesar de tot.
Per cert els links no tenen res a veure amb el tema; un és el llibre de "Verinosa llengua"- a verinosa hi ha el viquipèdia i a llengua hi ha l'enllaç a les biblioteques de la diputació per si el voleu llegir ja que el llibre està esgotat i descatalogat.
De l'objectivitat és un link a un blog d'un paio que fa un llibre sobre una injusticia de fa 24 anys en que van fotre a la presó a dos moros innocents de violació, és un exercici d'objectivitat radical que val la pena. Una altra recomanació, ho sé, l'ego sempre és allí, espero que no fagi pudor, com diu Jodorowski.
Percebo certa inseguretat tant en els comentaris com a l'entrada..
Si t'agrada i vols recomenar quelcom, no cal que t'excusis. Si després no estem d'acord amb tu, ja donarem el nostre punt de vista en contra i tots ens enriquirem (o no).
Entenc que cadascú valora en funció de la seva experiència i sensibilitat, amb el que el fet de recomenar, és més questió de compartir que d'egoisme.
Be, la recomanació no deixa de ser la venda mes efectiva, el boca orella, la venda entusiasta sense benefici.
No se si estic gaire d'acord amb lo de l'ego. Crec que de vegades recomanem mes que per nosaltres, per fer que la persona recomanada gaudeixi com nosaltres del nostre descobriment (potser també recomanat per algú altre). O sigui, que segons com es un fet altruista, per enriquir l'ego de l'altre, no el teu.
A mes a mes, molts (entre els que m'incloc)desitgem ser recomanats. Es una gran xarxa. Tu ets recomanat, si t'agrada em recomanes a mi, i jo recomanaré a algú algre.... i així tots ens anem enriquin.
Poser també es recomana per crear polèmica, però aquest es un altre tema. Igualment interessant, aixó si.
Per primera vegada, Xavi, (i sense que serveixi de precedent) estic completament d'acord amb tu. El cervell és molt més intel.ligent del que sembla, sempre busca reafirmar-se (és una mena d'eina per a la supervivència), tot el que surti del seu "savoir faire" el destorba i per tant ho refusa i quina millor manera de reafirmar-se que fer una bona recomanació que garanteixi l'èxit d'una resposta positiva?, a que mai recomanem res que no estiguem quasi segurs que li funcionarà a qui ho recomanem?.. recomanació-èxit-reafirmació-recompensa = supervivència de l'espècie! qui no vol ser el més llest??
I recomanació-satisfacció aliena-èxit social(relació)=supervivència de l'espècie? El primer que van aprendre els homes es a viure en comunitats per ser mes forts. El primer que va probar la carn i la va deixar tastar al del seu costat ho feia per reafirmar-se o per que el seu veí/company/aliat fos mes fort?
com sempre tu sempre aprofundeixes molt més que els pobres mortals que et llegim.. jo crec que el segon home que va provar la carn no ho va fer pas perquè el primer li deixes tastar-la sinó més bé perquè aquest segon li va robar de les mans.. jajaja ja sigui dit de pas una característica inherent a l'ésser humà.
Tens raó Supermanente, sóc insegur. Però d'allò que parlo és si no recomanem una cosa per demostrar a l'altre que en sabem molt, o realment si és per enriquir-lo.
...a Terrassa veig que ets optimista, estic d'acord amb la idea de companyerisme i comunicació, però tant debó el que percebo fos tan òptim. Allò positiu per davant de tot.
Òstres!! Oskuro (Estela, més val que em dirigeixi al nick perque els altres sàpiguen a qui parlo), ni se m'habia passat pel cap aquest enllaç amb l'antropologia. Estic al·lucinat. Gràcies.
No he dit pas que siguis insegur, guineueta, sino que he percebut inseguretat en el dubte que plantejes (tots ho som en algun moment). D'alló que parles, n'opino a l'últim paragraf del anterior comentari.
En qualsevol cas, crec que només el que recomana pot saber o intuïr la raó que l'empeny. Per saber-ho desde fora, hauriem de coneixer molt bé l'altre i per fer-ho desde dintre, coneixen's molt bé a nosaltres mateixos.
No sé quina de les dues opcions és la més dificil...
Per la meva banda, quan recomano quelcom, sento que ho faig per intentar compartir els beneficis que hagi rebut. Aixó sí, sent conscient, que és probable que l'altre, amb una sensibilitat i experiència diferent, ho gaudeixi de manera diferent o, potser, tot el contrari.
P.D. Pel que veig aquesta entrada ha generat un debat animat. Sempre és interessant de parar-se a pensar per què fem el que fem. Enhorabona.
Una bona conversa sempre agrada a qui l'escolta, encara que no digui la seva opinió, aixó pot ser si que es egoísta.
Personalment crec que es enriquidor que et parlin i t'aconsellin opinions, aspectes i coses que tu no coneixes i molt mes agradable que aquestes coses noves t'agradin. Que el teu ventall personal d'amplï pot ser gràcies a totes les persones "egoistes" que comparteixen les seves opinions.
Door ha dit.
Si algú em recomana qualsevol cosa i jo no dono la meva opinió sobre lo recomanat.... es un fracàs pel recomanador?
Jo em decanto a creure en la bona voluntat de les persones, fins i tot antropològicament parlant. Potser soc un il·lús.
Joer, estic flipant, és l'entrada amb més comentaris en la curta història d'aquest blog. Retinc les llàgrimes de felicitat que em broten.
Gràcies.
P.D: Aquest patetisme és justificat. AAh! De cap manera ets un il·lús ...a Terrassa, només faltaria que els que pensen en positiu visquèssin en la irrealitat.
Xavi, aquí l'únic al.lucinant ets tu i la teva capacitat per treure temes i d'investigar fins la sacietat.. la gent com tu fa desenvolupar la intel-ligència dels demés!.. ens fas pensar..
D'altre banda continuo pensant que res del que fem es per pur altruisme, tot els nostres esforços van dirigits (inconscient o conscientment)a satisfer les nostres necessitats físiques i mentals, el que passa es que hem aprés que per poder rebre primer hem de donar..
Fins i tot quan "donem" qualsevol tipus d'ajuda que sabem segur que no rebrà recompensa, ho fem també per nosaltres mateixos, per sentir-nos bé pel simple fet de veure la felicitat aliena. Acceptem-ho, sempre a la recerca d'activitats que ens segreguin serotonina! (la hormona del plaer)
Indirectament, "Oskuro" ens ha recomanat a "de la Guineueta". Suposo que ho fa pel seu ego.
Els blocs (o blogs) no deixen de ser la majoria de vegades, recomanacions al lector. Xuts en vena de serotonina.
Supermanente no vegis cap mala intenció en el meu post, ho dic per un anterior post de A Terrassa que es titulava Recomanacions. Que no es vegi cap relació de fons.
M'he adonat d'això repassant altres posts.
Una ultima reflexió: La recomanació d’una mare a un fill, també creieu que es per benefici propi?
Ey !!!! Pasta t´he trobat, però em fa pal llegir, però el blog està de puta mare.
Si ho fas tot tant be ... bueno falles més que el salva en una noche salvaje.
Ens veiem divendres.
Publica un comentari a l'entrada