Can Xinxa és un casalot de color blanc situat a la punta d'un polígon industrial a Cabrils, vila del maresme interior. A la vora d'un pinar frondós, un bosc del mediterrani primari. El nom ve donat pel polígon.
La casa oberta a tres vents està, en la part est, flanquejada per una altra construcció dedicada a magatzem. enfront un altre edifici baix amb una tanca que el protegeix. Envoltada per una tanca també al casalot s'hi entra amb la benviguda de tres gossos, gossos que borden però mansos. El terra sense asfaltar i la porta llarga ens deixa passar. Davant la casa hi aparca la furgoneta l'habitant de tant especial espai. Al costat un futbolin sense necessitat de pagar. Enganxada a la paret i protegida per uralita, la cuina, exterior. El lavabo en una paret de fons, material emmagatzemat, un sac de boxa penjant, per a descarregar violència. Una porta de fusta com l'entrada d'un pis ens dona pas a una sala gran. Només entrar es veu una bateria Pearl, amb un sofà a darrera i la biblioteca, una impressionant biblioteca. L'habitació s' extén a l'esquerra on un gran sofà, en forma d'angle de 120 graus i on s'hi poden asseure 10-12 persones, es focalitza en una tele. Els murs són oberts per finestres darrera la tele dues que no deixen veure la part de bosc d'aquella banda, i les altres al fabulós jardí. Videoteca, ordinador, i amagat en el que seria un racó un biombo pel llit. Després hi ha l'espai verd. Un jardí ple d'arbres, algun pollancre, amb bancs, cadires i una taula de vidre mig trencada, on diferent gent s'hi apinya per fer tertúlia. També barbacoa, on s'hi ha pogut menjar copiosament.
Un antic magatzem que se li ha donat un ús molt particular i on assagen un grup de música al qual jo poso la bateria. Hi viu un individu anomenat Jordi. Tenia un ús com d'esplai, ara hi viu un blogaire anomenat Superfucker.
Aquest diumenge m'hi dirigiré amb la guitarra, a veure que en surt.
La casa oberta a tres vents està, en la part est, flanquejada per una altra construcció dedicada a magatzem. enfront un altre edifici baix amb una tanca que el protegeix. Envoltada per una tanca també al casalot s'hi entra amb la benviguda de tres gossos, gossos que borden però mansos. El terra sense asfaltar i la porta llarga ens deixa passar. Davant la casa hi aparca la furgoneta l'habitant de tant especial espai. Al costat un futbolin sense necessitat de pagar. Enganxada a la paret i protegida per uralita, la cuina, exterior. El lavabo en una paret de fons, material emmagatzemat, un sac de boxa penjant, per a descarregar violència. Una porta de fusta com l'entrada d'un pis ens dona pas a una sala gran. Només entrar es veu una bateria Pearl, amb un sofà a darrera i la biblioteca, una impressionant biblioteca. L'habitació s' extén a l'esquerra on un gran sofà, en forma d'angle de 120 graus i on s'hi poden asseure 10-12 persones, es focalitza en una tele. Els murs són oberts per finestres darrera la tele dues que no deixen veure la part de bosc d'aquella banda, i les altres al fabulós jardí. Videoteca, ordinador, i amagat en el que seria un racó un biombo pel llit. Després hi ha l'espai verd. Un jardí ple d'arbres, algun pollancre, amb bancs, cadires i una taula de vidre mig trencada, on diferent gent s'hi apinya per fer tertúlia. També barbacoa, on s'hi ha pogut menjar copiosament.
Un antic magatzem que se li ha donat un ús molt particular i on assagen un grup de música al qual jo poso la bateria. Hi viu un individu anomenat Jordi. Tenia un ús com d'esplai, ara hi viu un blogaire anomenat Superfucker.
Aquest diumenge m'hi dirigiré amb la guitarra, a veure que en surt.
9 comentaris:
Com ja vaig dir en un altre comentari... Espero poder gaudir-ne algun dia.
Bona descripció.
Potser jo treuria la ubicació i el nom propi de l'ocupant, per allò de preservar la intimitat.
Molt encertada la descripció de Can Xinxa. Per a alguns, significa molt més: nits d'estiu senceres sota els estels discutint amb en Marc (l'altre guitarra, per cert) sobre orígen i evolució de l'espècie humana, o escoltant CDs d'en Joan (Debussy per Zimerman, els nocturns de Barenboim...) en un CD player portàtil ("mosca" para los amigos), competicions interminables de ping-pong o futbolín, discusions sobre si el cinema és o no un art...
Per a mi, Can Xinxa no és un lloc, és una època de la meva vida, passada i present alhora, plena de curiositat i llibertat.
Per cert, que sapigueu que cada any Olímpic fem una nit d'estiu literària on llegim composicions pròpies que després cremem al foc. Per a més informació, dirigir-se a un González Bro.
Superm... podías pasar por algún otro blog, de paso... ejem.
No està prou bé, però m'he deixat detalls. El water, la direcció de l'edifici...
S'anirà perfeccionant, espero.
L'esperit de la descripció és aquest.
Del viatge penso anar fent aqüareletes de cada lloc.
Està incomplet.
Aqui Superfucker, servidor de Dios y de ustedes,siempre y cuando no le hinchen demasiado las pelotas con polleces del estilo"el cine no es arte" o "Dios es una adormidera para débiles mentales", dispuesto a acoger en su estrafalario hogar a todos aquellos inadaptados y raritos de todo pelaje que, como aquel Jordi que se instaló aqui antes de transfigurarse en el superjodedor de todos los blogueros pedantorros,no acaban de encontrar su lugar en este mundo políticamente correcto que llama "Metrosexuales" a los maricones de toda la vida,o que sustituye el mundo de las artes y la cultura por el mercadillo de la cultura de consumo, de la guia del ocio y el país de las tentaciones...
...us espero amb les portes obertes i el cor disposat, ara que ve l'estiu espero que m'ajudeu a trobar sentit a la meva existéncia entre tasses de té, porrets a la fresca i impagables converses sobre la dicotomia entre la fe i la raó, l'esterilitat final dels esforços artístics, o les diverses modalitats de cacona que podem observar en la tassa del nostre water quan abusem de les pizzes i el gelat.
Y si no os gusta que os follen.
Can Xinxa no es un espacio físico, es un estado de la mente
Publica un comentari a l'entrada