Grrrr

En una de les rares ocasions que la televisió ofereix, un dia vaig sentir recitar aquests versos a Juan Echanove;

No he de callar por más que con el dedo,
ya tocando la boca o ya la frente,
silencio avises o amenaces miedo.

¿No ha de haber un espíritu valiente?
¿Siempre se ha de sentir lo que se dice?
¿Nunca se ha de decir lo que se siente?

Hoy, sin miedo que, libre, escandalice,
puede hablar el ingenio, asegurado
de que mayor poder le atemorice.

En otros siglos pudo ser pecado
severo estudio y la verdad desnuda,
y romper el silencio el bien hablado.

Pues sepa quien lo niega, y quien lo duda,
que es lengua la verdad de Dios severo,
y la lengua de Dios nunca fue muda.

Francisco de Quevedo

El programa va ser en aquest "Illa del tresor" i el fragment es diu al final (al minut 21:51 comença). La manera de recitar-lo la trobo d'una naturalitat tan excepcional que sempre me'n recordo. No sóc llegidor de poesia potser per aquesta raó; perque no sé llegir-la, quan ho faig m'avorreixo. Però segurament si la sentís amb aquesta intensitat tan poc impostada, sense aquelles pujades i baixades de to, aquelles pauses grandiloqüents, aquells monotons discursos de rapsodes consumats, ara en seria un afeccionat. Es nota que l' Echanove sap per on va en Francisco i el deixa al punt de cocció just, al dente.

Llàstima que el fragment no sigui al tubo i s'hagi de veure el programa sencer, cosa que no és una gran pena; hi ha una recepta d'uns ous durs amb wasabi força remarcable, els jocs d'enginy típics de l'Ollé i el Barril i alguna tonteria de l'Echanove, com quan diu que la dreta és la ciència i l'esquerra pot autodestruir-se.

El sentit de la poesia té aquelles tres preguntes que em van emocionar;

¿No ha de haber un espíritu valiente?
¿Siempre se ha de sentir lo que se dice?
¿Nunca se ha de decir lo que se siente?

Entre la segona i la tercera hi ha una antítesis genial, una parada en el pensament per a raonar. El pobre Quevedo estava fins als collons de mantenir les formes en una època de fortes repressions.

Per cert, Paco Quevedo, enginy pur, odiava els catalans.

Des de la guineueta