“Papi, comprame un Kalashnikov” és un documental esfereïdor sobre una minoria de ciutadans nord-americans. Jon Sistiaga fa un reportatge molt bo d’aquesta amèrica profunda. D’una part del globus on les armes són eines de defensa i pares eduquen fent disparar a nens de quatre anys. Tot en un entorn blanc, nazi, cristià, amb el Ku-kux-klan rondant per la vora. No és una broma, aquesta gent s’entrena amb objectes d’una capacitat destructiva bestial. Una cultura on religió i violència es barregen amb el maniqueisme més brutal, els bons necessiten defensar-se dels dolents. I la frase leitmotiv “no són les armes les que maten sino les persones”.
Fa por pensar en la por i odi en que aquests tipus de llocs es sustententen.
Des de la guineueta
1 comentari:
Si el tens, ja me'l faràs arribar. M’agradaria veure’l.
Publica un comentari a l'entrada