dimecres, 16 d’abril del 2008
L'Ovidi inoblidable
Aquesta cançó i la seva lletra no té res de sobrer. Si es sap com va morir l'Ovidi no és sorprenent que la cultura catalana desaparegui.
El títol diu moltes coses, i després els versos són un prodigi de veritat;
"Tancat a casa la major part del temps" [cosa que seria veritat perque no el trucaven per a res]
"jo sóc qui sóc si vols veure em veus" [es mostra tal com és sense falsedat]
"no sóc amant de llepar no tinc deus" [patada als religiosos convergents]
"i tal com puc em done tot a ell"[humilitat i entrega al seu treball]
"amb l'ofici arribaré a ser vell"[la falta és que no hi va arribar]
"no sóc amant de llepar un sol dit"[posa en evidència que no va llepar el CUL a ningú]
"jo sóc l'artiste, el cantant, el pallasso" [el cant és el seu ser, és el que ÉS]
"per a uns pollet per altres una fera"[ suposo que ho diu per a qui els va posar al seu lloc]
"com bé veureu no arribo a l'1'70"[es mostra en termes d'objectivitat pura]
"i com he dit al bell començament
sóc el que resta a casa el major temps"[ dos versos que indiquen la seva modèstia real i la seva realitat en aquells moments]
"quina és la porta que s'obre sense panys"[es pregunta l'incorruptible Montllor]
"quants parlen d'ells dient que de tu parlen" [definició d'egocentrisme]
"quants estaràn posant-me en dubte ara"[els enemics, que actuaren i deuen actuar, encara ara]
"estime el viure d'un cop ja per tothom"[en el fons no tenia rencor]
"dic el que dic sense cap covardia"[la coherència portada al màxim]
"però també sé el preu de tot això"[l'Ovidi no era tonto, ni molt menys]
"més tard o d'hora m'arribarà sentència"[ i quina sentència, la més alta]
"car no interesa qui llepa amb paciència"[quants n'hi ha hagut, les subvencions]
Cançó d'una màgia lugubre, envoltat de músics sublims, amb el Toti Soler fent lliscar els dits per una acústica.
No sabria dir si era un cantant que actuava bé o un actor que cantava admirablement, el senyor Montllor era (quin temps verbal tant penós) molt gran, un inmens artísta. Un símbol de la catalanitat en tota la seva dimensió.
Des de la guineueta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amics de pas
5 comentaris:
No he pogut treure la repetició del video, les meves limitacions tècniques són insuficients.
Perdó, seria que sóc insuficient en recursos tècnics.
Arreglat el tema de la repetició del vídeo.
Sento no poder comentar massa aquets dies (veig que hi ha molt post nou), però vaig amb els minuts contats amb el tema del canvi de vivenda. Ho tinc pendent.
L'album on surt aquesta cançó ("Autocrítica i crítica") es diu "Bon vent i barca nova".
Per a qui li pugui interessar.
En els últims temps l’estic redescobrint. Formava part de la banda sonora de la meva primeríssima infància, ara el puc disfrutar. Hem quedo amb “Homenatge a Teresa”, però aquesta es bonissima. L’anàlisi, molt bo també.
http://www.youtube.com/watch?v=Y90nhUvXE_Y
Publica un comentari a l'entrada