skip to main |
skip to sidebar
"És més fàcil creure que saber"
Josep Pla
"No faig res sense alegria"
Montaigne
Autors
"És més fàcil creure que saber"
Josep Pla
"No faig res sense alegria"
Montaigne
Enllaços
Etiquetes
- Aniversari (1)
- art (1)
- automatic write (2)
- Blocs amics (1)
- Cartes (1)
- Cine (5)
- Coses de la vida (35)
- De la guineueta a Elei (1)
- De la guineueta's final (1)
- descripció (3)
- Documental (2)
- educació (1)
- Foto in itinere (18)
- futbol (4)
- Música (15)
- Pausa (1)
- poesia (1)
- series (2)
- Tele (2)
- Troballes (7)
- vídeo (2)
- Vinebre (1)
Arxiu del Bloc
-
►
2007
(7)
- ► de desembre (7)
8 comentaris:
Continuemb amb el tema barça (tema amb poca possibilitat de fracassos), eh? Un post no anul·la a un altre en cap cas.
Molt bona combinació foto-títol.
M'hagués agradat més encara amb unes gotes de tomàquet als peus...
Però llavors seria intervencionista i perdria part de la gràcia, perque no seria casual....
P.D. Yo, como Juan Palomo. Yo me lo guiso, yo me lo como...
P.D.2 - L'anterior comentari l'he esborrat per error, posava el mateix que en aquest.
Gracies pel comentari.
Estic d'acord, tot es millorable. Depen de si busques espontaneitat o impacte total. Tot te el seu moment, no descarto cap de les dos formules.
Felicito al fotògraf. Dóna molta vida a aquest blog, que ja per si el considero bastant entretingut. Per cert, parlant de futbol, això pot ser un futur a alguna "estrellita" del barça, oi?
Moltes gracies ol-lop! No entenc gaire lo de la estrellita del barça...
En sembla que en Ol-lop vol dir que el futur d'alguna de les estrelles del Barça és acabar com el maniqui de la foto...
En Ol·lop-Pollo veu els peus de; Caipirinho,Deco-orgia,atletes de crist i demés. De fet el link conceptual entre els dos post és molt elogiable.
Flipo amb el fenomen blog, en aquest cas en Pollo (que és Ol·op al revés i sense la dièresi, ens hauries d'explicar el mperque de la dièresi)és la font de riquesa. Estic agraït per aquests moments de comunitat electrònica.
Aahh! i malgrat tot (interesos econòmics, egos de directius, la LFP, Villar i la mare que els va parir), l'espectacle que es produeix amb una pilota i els peus és d'una plasticitat "circense" descomunal. El peu i la pilota tenen una personalitat anglo-europea que si més no ens allunya de la globalització regida pels Usa.
Publica un comentari a l'entrada