Sense voler donar-me-les d'entés en economia voldria escriure'n. De fet aquest tipus de coses són les que fan el fenomen blog gran.
Ja fa un temps que vaig veure uns videos que Milton Friedman va fer als 70, es diuen "Free to choose", i ara he vist "La batalla por la economia mundial" ( aquí l'original complet en anglès) documental extens,complet i on també hi apareix aquest nobel d'economia. Aquest senyor és un dels puntals de l'escola d'economia de Chicago, la qual promou la idea que el mercat ha de ser completament lliure, sense cap intervenció governamental. Aquest pensament prové inicialment d'un altre economista (i filòsof, o això diuen) que el precedí i que fou la competència intel·lectual de Keynes a principis de segle XX; Frederich August von Hayek.
Veig que el sistema de mercat lliure és la traducció selvàtica a l'economia, qui és més espavilat triomfa, qui treballa va endavant, qui es deprimeix o emmalalteix decau, mor. Un sistema econòmic sense pietat, sense compassió, on el que té més diner sempre tindrà més possibilitats; com a la natura, la llei del més fort. Amb l'edat s'arriba a la resignació d'allò impepinable, de les coses com són i que poca cosa es pot fer, l'egoisme no desapareixerà per molt que volguem regular i repartir, fiscalitzar i racionalitzar. El sistema de l'escola de Chicago és l'acceptació de l'egoisme humà (perseguir els propis interessos) i que ell mateix a través de l'espectativa de ser més ric (ser més egoista) vagi repartint riquesa; amb el preu que comporta que cada "x" temps hi hagi una recessió.
Aquest sistema econòmic sembla que és el menys dolent, així com la democràcia ho és com a sistema polític. La natura humana té aquestes coses.
Des de la guineueta.
23 comentaris:
I jo que vull ser funcionari i estic en el impàs de l'interinatge.
No acabo de veure clar que aquest sigui el sistema menys dolent, si no és que un té dins un anarquista radical lluitant per sortir.
Entenc que les lleis han de vetllar per la igualtat de oportunitats i un sistema económic totalment lliure fa que surti el pitjor de les persones. Com tu dius seria la llei de la selva.
Jo diria que qualsevol llei o sistema no pot ser bo, si no té en consideració que l'home no es bo per natura.
Ordre !!! (encara que no abans que justicia, com defensen alguns)...
Voldria afegir que encara que és cert que qualsevol control no elimina l'egoisme, això no vol dir que l'haguem d'eliminar.
Seria com dir (és la primera comparación que m'ha vingut, segur que n'hi ha de millors), com que no es pot evitar que l'home sigui violent per natura, no hem de coartar amb la llei els actes violents.
Ja que estem, fem-ho a lo gran.
Hi ha alguna cosa que no entenc, super, estàs a favor de la llibertat de mercat? Perque l'egoisme, com la violència, és inherent a l'home, un se'l castiga i l'altre, mentre produeixi comerç pels demés, és positiu. El quid està en la frontera de la legalitat; quan es roba i quan es crea riquesa.
Potser he sigut tremendista al qualificar el sistema capitalista com a garant de l'egoisme. Els termes es podrien canviar per a tranquilitzar la moral burguesa. "Egoisme" per "benefici" propi i/o col·lectiu.
Gràcies per comentar company. El tema té "miga", no? Els autònoms proporcioneu una visió singular respecte els asalariats.
Veig la frontera entre robar i crear riquesa una mica difusa, a part que trobo que la cosa és molt més complexa... Per exemple, l'especulació què seria robatori o creació de riquesa? i la usura?
No estic tant informat d'economia com per dir si estic o no a favor de la llibertat de mercat, encara que, intuitivament, diria que a mitges:
Valorant el fet que el mon el mouen el sexe i els diners i que l'home no és bo per natura (per no dir directament que és dolent), no estaria a favor d'un mercat totalment lliure. Els limits s'han d'imposar, no es pot confiar en la bona fe de la gent.
Si es que la gent és capaç de matar a sa mare per quatre duros (només cal veure com acaben les families quan hi ha herències pel mig)...
Com tu dius el tema té molta "miga" i no em veig capaç d'aprofondir gaire més. Si de cas, haurem de esperar a llegir la propera tesi del filòsof de la pedantoteca, que sembla ser que parlará dels diners...
P.D. Hi ha que veure a quines hores ens posem a comentar... Insomni o vici ?
Una cosa més i ho diré en castellà perque aparenta més contundència:
"Que le den por el culo a la moral burguesa y lo politicamente correcto."
P.D. La frase anterior en llenguatge politicament correcte seria: "Habria que desterrar del lenguaje las expresiones que evitan la ofensa de ciertas sensibilidades para guardar las apariencias"
Lo de l'anarquista radical era cert, durant l'adolescència pensava que la llibertat absoluta era brutalment bona. Ara aquests (els Xaviers "pallassos de micolor" Sala Martin i companyia)diuen que al mercat quanta menys intervenció millor. La cosa va per aquí.
Després hi ha la despesa de l'exèrcit nord-americà, per aquí és on la suposada llibertat patinaria.
Segurament hi ha un equilibri entre la intervenció absoluta i la llibertat absoluta i aquest crec que és el que s'hauria d'assolir.
No em preguntis on hi és l'equilibri, perque no en tinc ni puta idea.
Això si, se m'acudeix una altre situació de patinament més propera: una empresa eléctrica que al mateix temps que anuncia fortes pujades tarifaries, anuncia uns beneficis brutals... I a sobre amb una suposada intervenció governamental. Imaginat com seria si no hi fos...
Això que dius és gràcies al puto monopoli de l'elèctrica, o a la posada d'acord de les companyies telefòniques en pujar el preu de trucada o l'aigua, que també és monopoli. Però això, si no mal he entés, va en contra de la llibertat de mercat. En quant a aquestes tres o quatre despeses fixes d'una casa (hi faltaria el gas) als Usa o Anglaterra estàn més liberalitzats i els preus són més barats. Un exemple, un col·lega que conec que viu a Los Angeles pot trucar a europa pel preu d'una trucada urbana d'aquí.
Una altra cosa seria Microsoft, que em sembla que amb les lleis anti-monopoli americanes ha tingut problemes. Lleis que per altra banda són intervencionistes i que no sé que en pensen els liberals.
L'economia és un món d'una complexitat tan gran que no sé si la solució "no intervenir" pot ser satisfactoria. Estic amb tu; equilibri. I amb tu també no tinc ni punyetera idea.
El puto relliscós equilibri, al final tampoc s'ha fet cap pas més endavant d'allò que digué l'estimable bon senyor Aristòtil. 3000 punyeteros anys i el tio sabia el que es deia. És una d'aquelles lleis tan ben parides, d'una intuició tan enorme que és aplicable a la globalització, a la dieta, al follar i fins i tot al respirar.
El camí del mig, buscar l'equilibri, quin gran misteri.
Arribo tard i m'ho trobo tot dit. No puc aportar gaire mes.
Estic d'acord en que l'equilibri seria fantàstic! Però quin equilibri? El teu? El meu? El de l'Ansar? L'equilibri es molt bonic, però es totalment inviable, es una fugida. Mai existirà.
Per cert. Cito:
"el sistema menys dolent"(sobre el sistema econòmic i la democràcia)
"fa que surti el pitjor de les persones"
"l'home no es bo per natura"
"no es pot evitar que l'home sigui violent per natura"
Se que res es perfecte, però em resisteixo a pensar que la nostra naturalesa i gran part del que creem, te tant mal fons.
Lo de "el sistema menys dolent" encara que des d'un punt de vista de pensament positiu no sigui adequat, ho crec. Potser la frase hauria de ser "el sistema que funciona millor".
Que s'ha de tenir fe en l'èsser humà , sens dubte. No tot és una merda, ni tampoc hem de focalitzar la nostra atenció en la misèria humana. Però no siguem il·lusos (encara que tinguem il·lusions) "el poder del lado oscuro" és poderós.
Supermanente m'ha agradat el pudor de pedanteria del moment; "Ordre !!! (encara que no abans que justicia, com defensen alguns)..." Ho deia Goethe, no?
Es cert, "el lado oscuro" es poderós. Però nosaltres som molts mes.
A no ser que ens pasem al "lado oscuro", esclar...
En quant a l'equilibri, ja crec haver dit que no sé on era, però val la pena l'esforç de intentar-ho. Com vaig sentir una vegada:"La perfección no es una meta, es un camino" (o quelcom similar).
Si de cas, potser l'equilibri estaria en un mercat lliure amb una mínima intervenció per evitar els abusos (aqui tornariem amb lo de ¿què es considera abús? i l'espai temps es plegaria colapsant l'univers...
Pel que fa a la fe en l'esser humà, potser individualment la cosa funciona, però per la massa diria que no funciona. Insisteixo per tant en que cap sistema (el que sigui) pot funcionar sota la premissa que l'esser humá és bo per natura.
Una ultima frase per reflexionar que vaig sentir un cop: si repartissim la riquesa equitativament entre tota la població de la terra, al cap de pocs dies, tot tornaria a estar com estava abans de fer-ho...
La ultima frase crec que es totalment certa. Boníssima!
En quan a al tema de la intervenció, no sols em referia a fins a on intervindre si no on intervindre.
La qüestió; què és abús? és difícil. La diferència entre robar i perseguir el benefici pròpi és tan prima que fins i tot algú podria pensar que són el mateix.
De fet, i no sé si ho he escrit al bloc, quan un priva (o sigui, privatitza, no l'altre significat:se'n va de birres)està impedint que un altra persona gaudeixi d'aquella part de l'univers, o sigui que la prén, se la fa seva. Aquest fet junt amb la caiguda del mur de Berlin dóna per resultat que l'única cosa que funciona com a sistema econòmic és el capitalisme.
En quant a l'últim pensament que s'apunta, potser precisament l'equilibri es produeix quan tot torna a estar com estava.
De la intervenció econòmica em sembla que només se'n parla quan es prenen mesures com controlar el preu del diner, establir lleis que impedeixin el comerç o normes estrictament de ministre econòmic. Els liberals defensen un estat de dret on el que roba, estafa, fa usura, mata i tot el seguit de coses que governs democràtics fan, es castigui. Només cal recordar que en el documental que indico al post("la batalla...") el senyor Friedman assesora a Pinochet tot just acabat de donar el cop d'estat.
La qüestió no es lo prima que es la linia (que ho es), si no on posa la linia el que te el poder de posar-la.
Només existeix un equilibri, i aquest es l'equilibri universal.
Estic convençuda que el lliure mercat seria un absolut caos al principi però després (temps d'adaptació) tot tendiria cap a l'equilibri universal, aquell que dóna a cadascú el que es mereix per mèrits propis. Ens espavilaríem per fi!, formaríem associacions potents i cabrejades en contra dels abusos si es això el que us preocupa..
M'avorreix soporíferament la gent que carrega contra tot i no fa res per millorar.. els que culpabilitzan sistemàticament a l'estat de tots el problemes i se'n desfan d'aquesta manera de la seva part de culpa.. si ens deixessin lliures sense el braç protector de l'estat en acolloniríem tant que espavilaríem.. collons que si espavilaríem, que estem atontats!
Jo no dóno les culpes a l'estat, dic que l'equilibri natural o universal es dóna sense la mínima quantitat de compassió o pietat. I penso que en aquests comentaris ningú s'ha queixat de les coses tal com són. Simplement exposar que la manera en que funciona un mercat lliure és salvatge (de selva) i si que hi ha un alt grau, per part meva, de ressignació. Que anar contra l'interés propi és com voler ser superman, un impossible. I l'interés propi no entén de l'interés dels demés, només del d'un; d'aquí que el capitalisme és l'única forma de soportar-nos.
I ja veurem quan aguantem amb tanta gent al planeta. La natura, al cap i a la fi, serà la que dictarà sentència.
Jo no comparteixo la conjetura d'en Oskuro, m'imagino, en el paissatge que dibuixa, un campi qui pugui, en el que tothom miraria per un mateix i desapareixeria el concepte del bé comú.
Si ja passa ara, amb un sistema organitzat per intentar (encara que sigui només intentar) que prevaleixi el bé comú...
Ara no personalitzem, perque no és el mateix pensar en un sol individu que en una massa.
Finalment, entre els que no fan res i protesten i els que no fan res i van per la vida com zombis, prefereixo els primers (ja sé que hi ha més opcions però em ve de gust tocar els extrems). Almenys els primers semblen estar vius.
Per acabar, una d'etiquetes: Busquem en els comentaris un anarquista, un humanista, un que no confia en la naturalesa humana i un liberalista... El premi, a escollir, és un pastisset Pantera Rosa o un Tigretón.
P.D. No és cert que només hi hagi un equilibri...n'hi han molts ! ;) ! http://es.wikipedia.org/wiki/Equilibrio
P.D.2 SIMÓN PÁSALA YA, COÑO !!!!
Veieu? només estem "parlant" de llibertat i ja ens entren les pors.. Supermamente, t'has acollonit confessa! ;). Quan parlava de llibertat no em referia a un "campi qui pugui", ¿perquè sempre temem que llibertat sigui = a mirar només pel nostre interès individual?. Potser si fóssim veritablement lliures ens adonaríem de la necessitat de mirar pels demés per tal d'assolir un bé comú..
En quant a l'equilibri.. ¿ha d'haver un equilibri que equilibri la quantitat d'equilibris que descriu el wikipedia no? aquest es l'equilibri universal!
I per últim, aquest post no morirà mai??
Mai! En vull mes!
Publica un comentari a l'entrada