Amb la intenció que aquest post sigui el més comentat començo. Sé que el fet d'exposar aquest pensament donarà com a resultat reaccions diverses, moltes no ho faran per no donar satisfacció al meu propòsit.
Els éssers humans som una espècie dividida en dues parts; a uns ens pengen els collons i d'altres tenen cada vint-i-vuit dies, aproximadament, una hemorràgia vaginal. Aquestes dues parts tenen la missió gravada, al foc roent dels gens, de perpetuar l'espècie. La traducció en comportament comú de les parts es podria resumir en; uns quan veuen dos tetes se'ls sobre-irriga el clítoris hiper-desarrollat ( o el clítoris és una polla no desenvolupada? noies, us he posat fora el parèntesi!) i les altres pateixen un dolor, que varia en intensitat segons l'individu (no es pot escriure individua, la llengua, que masclista!!!) cada mes -- d'aquí menstruació. Aquest últim fet és d'una violència de gènere total; entenent com a violència la tortura que suposa tenir de patir uns dolors periòdics -- ja sé que hi ha éssers femenins que en gaudeixen, el masoquisme també és humà i les excepcions confirmen la REGLA.
Com a éssers conscients que som -- uns amb un grau, altres en un altre -- cada vegada que la tecnologia avança anem intentant establir-nos en la comoditat del no-esforç. Així ha nascut la píndola que anul·la la regla, la fecundació invitro, l'anticoncepció i ara la possible no-necessitat d'enamorar-se d'un altre ésser humà. I és que tant a homes com a dones ens anirà de conya. Uns tindrem les tetes, culs i conys perfectes, podrem follar quan volem i tindrem la llibertat de moviments assegurada. Per l'altra part podreu programar que segons la cara que feu o la mirada que insinueu el robot us satisfarà en el punt exacte que volgueu.
La tècnica és la que ens ha de redimir, de fet penso que és, ha sigut i serà la que ens faci continuar com a espècie.
Des de la guineueta.
Els éssers humans som una espècie dividida en dues parts; a uns ens pengen els collons i d'altres tenen cada vint-i-vuit dies, aproximadament, una hemorràgia vaginal. Aquestes dues parts tenen la missió gravada, al foc roent dels gens, de perpetuar l'espècie. La traducció en comportament comú de les parts es podria resumir en; uns quan veuen dos tetes se'ls sobre-irriga el clítoris hiper-desarrollat ( o el clítoris és una polla no desenvolupada? noies, us he posat fora el parèntesi!) i les altres pateixen un dolor, que varia en intensitat segons l'individu (no es pot escriure individua, la llengua, que masclista!!!) cada mes -- d'aquí menstruació. Aquest últim fet és d'una violència de gènere total; entenent com a violència la tortura que suposa tenir de patir uns dolors periòdics -- ja sé que hi ha éssers femenins que en gaudeixen, el masoquisme també és humà i les excepcions confirmen la REGLA.
Com a éssers conscients que som -- uns amb un grau, altres en un altre -- cada vegada que la tecnologia avança anem intentant establir-nos en la comoditat del no-esforç. Així ha nascut la píndola que anul·la la regla, la fecundació invitro, l'anticoncepció i ara la possible no-necessitat d'enamorar-se d'un altre ésser humà. I és que tant a homes com a dones ens anirà de conya. Uns tindrem les tetes, culs i conys perfectes, podrem follar quan volem i tindrem la llibertat de moviments assegurada. Per l'altra part podreu programar que segons la cara que feu o la mirada que insinueu el robot us satisfarà en el punt exacte que volgueu.
La tècnica és la que ens ha de redimir, de fet penso que és, ha sigut i serà la que ens faci continuar com a espècie.
Des de la guineueta.
9 comentaris:
A veure si una de les dues "nenazas" que esporàdicament escriuen comentaris piquen.
Encara que sigui per dir que no us extranya que no tingui novia.
La present "nenaza" ha picat inmediatament.. ja veus que el teu post ha funcionat!
De la primera part he de dir que estic d'acord en tot.. raro, raro, però cert!. Només aclarir que el clítoris i la polla son simplement òrgans homòlegs no cal compar-los i així ens estalviem problemes..
I de la segona part no penso que ens hem tornat còmodes pel fet de fecundar in vitro o per prendre pastilles que treuen la regla, més aviat ens hem tornat més treballadors encara. Aquestes avantatges fan que tinguem més temps per dedicar-nos a coses molt més importants que procrear, com per exemple ensenyar als nens música, informatitzar-nos..
La "llengua" es masclista? Vols dir?
I jo si que estic d'acord amb la segona part. Treballem per no treballar tant, i així es com continua el cercle viciós, sempre treballant. Però això ens fa avançar (o no).
L'invent es fantàstic, i suposo que el gaudiran la penúltima i la ultima generació de l’espècie.
D'allò de la comoditat és un peix que es mossega la cua. De fet no tinc ni puta idea de com funciona un ordenata però ens estalvia molta feina a l'hora d'escriure. La feinada ha estat produïr i inventar per després gaudir-ne amb facilitat.
De la masculinitat de la llengua se n'ha parlat sovint. Recordo "La vida en un xip" on la Montserrat Roig va enumerar tot de paraules amb sentit despectiu cap a la feminitat. Exemple; a tot allò neutre se li dóna l'article o determinant masculí "un èsser humà", no "una èsser humana". Després hi ha definicions que ara no recordo.
Noies del mon, no us piqueu, aixó es un malgastament d'energies !!
Millor masturbeu-vos i les coses aniran millor i mes relaxades.
VIVA EL CLITORIS !!!
Ha dit l'altre nenaza.
Tampoc és que hagi sortit un post tan agressiu, com per picar-se molt (espero).
I QUE VIVA!!!
Com diria la Chacón... Gritar todos conmigo! VIVA EL CLITORIS!
Doncs jo si tingués clítoris estaria tot el dia fregant-me en totes les cantonades i seria mes pua que les gallines que van aprendre a nedar per follar-se els ànecs. Com diria Cartman de South Park " yo no me fio de nada que sangra durane 7 días y no se muere".
Laporta i Guardiola dimissió
visca el Barça
Cartman; genio i figura.
Publica un comentari a l'entrada