El dia de l'emprenedor (II)

L'endemà vaig arribar tard perquè sortia de la feina. La conferència començava a les 12:30 i jo plegava a aquella hora exactament, però era a la vora, a Esplugues.

Vaig entrar a la sala i ..a Terrassa però no hi era. El tema dels ponents era la tendència de l'industria musical, i els conferenciants eren asseguts rere una tarima amb taula, mirant el monitor de l'ordinador portàtil on el powerpoint feia el seu servei. Legislació pobra per anar en contra de la descàrrega pirata, època en la que s'escolta més música, època en la que es venen menys discos, camins per on el negoci va; mòbils (on la gent està més acostumada a pagar), música a canvi de publicitat, música inclosa al hardware. El gran canvi en aquesta industria ha sigut el desviament en la promoció; abans eren la televisió i la ràdio les úniques vies per donar a conèixer el producte i ara estan els mòbils i Internet, els dos grans canals de l'actualitat. Aquesta primera part de la xerrada la va fer un individu masculí que es notava que amb la baixada de vendes la seva feina es veia en perill. Després va parlar una altra persona, de sexe femení, llabis molsuts, veu suau i cara agradable. Ella era una espècie de productora de grups, o mànager, o editora, una figura del tot nova. Es dedica a buscar grups per a promocionar-los, fer-los la web, promocionar-los a través de la xarxa i representar-los amb contractes a festivals o anuncis de TV. I ella tenia molt clar que la principal font d'ingressos dels grups han de ser els concerts, s'ha acabat allò de fer un LP i vendre milions de còpies, les discogràfiques tenen els dies contats. Amb aquesta dona el powerpoint va enriquir-se amb links a youtube amb campanyes de publicitat amb cançons de grups nous, fet, aquest, la publicitat, de gran vàlua pels grups d'ara, així com els enllaços que de les webs tenen amb altres artistes. Una persona pot entrar a la web de Koma, per exemple, i acabar escoltant un altre grup hard-core o speed-metal. Per la meitat de la ponència va aparèixer en Pedro que es va asseure davant meu, va estar-se deu minuts i se'n va anar, hola i adéu. Puntuació baixa, no em van dir res de nou, ja sabia que el futur són els concerts en directe; ui! si Glenn Gould aixequés el cap.

A fora em vaig trobar amb el company blogger, aquesta vegada ja sense la seva parella, la mateixa indisposició del dia abans la va deixar a casa, relaxada, i això que tenia una cita que l'organització et proporciona, es deia "connecta vip". Una trobada amb un alt càrrec d'una empresa que factura quantitats considerables, i que la seva activitat tingui alguna relació amb allò que l'emprenedora vol fer. Sobre aquest punt i en la denominació vip és on la cosa em provocava arcades; els pringadillos i els triomfadors, un forat d'agenda per dedicar a algú que era com ell fa uns anys, una miqueta d'altruisme mai els va malament a aquests individus. I el petit encantat que algú de la seva talla parli amb ells, com no!

Vàrem anar a dinar a la carpa de fora, al jardinet, un àpat d'onze euros en una bossa de paper. Un panet, un iogurt natural danone, un Kit-Kat, un sobret de sucre, una aigua, coberts i got de plàstic, dues safates fondes de plàstic transparent segellades amb una amanida de pasta (macarrons de colors, tomàquet deshidratat -que molta gent deixava- pipes i una salsa verda que podria ser un pesto però amb color de wasabi) en una i a l'altre pit de pollastre rostit amb cous-cous. Molt car pel que es donava, i el local amb quatre taules llargues (una mica brutes) amb bancs d'igual distància, sense separació, com en una taverna, però això si, una hostessa s'anava enduent tot allò que anaves acabant. I mentre ingeríem aquests elements una conferència amb la directora general, a la península ibèrica, d'Ikea. La conferenciant - dona de la quarantena molt ben portada, de cadera ampla, cintura estreta, sense pit, però d'un atractiu fortíssim i senzill, sense la sofisticació que es podria esperar d'un directiu de la seva categoria, la veu suau i sense canvis de to, un discurs correcte sense estridències lèxiques- era damunt una tarima decorada amb mobles del magatzem de mobles més barat del món i una pantalla amb el projector de rigor i el powerpoint . La va presentar una directora d'Esade que la va tenir com a alumne. Pel final va prometre coixins com a premi a les preguntes més interessants. El contingut va girar en quantes tendes hi ha al món, com va començar tot a allà Suècia als anys 50, amb l'emprenedor que ara té 84 anys i encara visita les quasi dos-centes tendes al voltant d'occident, en veure els anuncis de les diferents campanyes publicitàries a la tele, quina era la filosofia de la marca, que el 80% de les decisions de compra les fan les dones (per això ara només volen dones en els càrrecs directius) i el fet en com va ser contractada per a ser directora de tenda; a través d'un head-hunter. Es veu que hi ha una sèrie de gent que figura en unes llistes, les quals serveixen a empreses de colocació d'alts executius per buscar directors del que sigui. La terminologia tècnica no la sé; manager o senior o ... Suposo que per a ser-hi has de ser dels primers de promoció a les millors universitats o escoles superiors. Al torn de preguntes en ..a Terrassa va subjectar un llapis d'Ikea en un paper i el va donar a l'hostessa que els recollia i els duia a la presentadora que les llegia. De les preguntes, una interessant que recordo va ser quan li digueren si tenia casa seva decorada al cent per cent amb mobles Ikea i va respondre que no, que la tenia en un cinquanta per cent, i algú també li va fer arribar el per què posen noms tan difícils als mobles, cosa que respongué dient que era per saber de quin objecte es parlava i ho entengués el fundador. Del llapis en va fer esment, però com que no el va firmar segurament no va rebre el coixí de premi.

Després férem un cafè, no sense abans deixar que el company fes el cigarret de torn (dins no es permetia fumar, opció encertada per a mi, no tant per els consumidors de tabac, planta tan poc lúdica). Entre pitos i flautes se'ns van fer les 17 hores, Oskuro va trucar dient que arribaria per a sentir l'última ponència, a les 18. Jo dubtava entre marxar o continuar en aquell festival dels "jefes". Vaig entrar a la conferència que va triar el co-autor d'aquest espai i la veritat no me'n vaig penedir. De llarg va ser la millor de les que vaig assistir, al full de puntuació vaig posar un deu. La feia un home calb, de mitjana estatura, vestit amb traje i corbata, amb un pèl de sobrepes. El contingut a priori em va semblar que seria el típic discurset de formules per a innovar. Es va parlar de zen, de pensar diferent, de respecte a la diferència, el treball en equip, acceptació del fracàs, cites d'autors diversos i tot un seguit de passos per a poder fer sorgir noves maneres de treure un producte al mercat. Va donar exemples d'empreses innovadores en les que la manera tradicional de treballar s'estava canviant, espais oberts, interdisciplinars, i com a últim exemple Google, la primera marca del món, ja per damunt de la Coca-cola o Microsoft. Va fer dues al·lusions a la manera de veure l'empresa que tenen els catalans, la manera aquella en la que sense patiment no hi ha recompensa, i els exemples que donava trencaven la concepció d'empresa tradicional. Es veu que per a que una empresa innovi ha d'haver poca o inexistent jerarquització, cosa amb la qual vaig combregar. Durant aquesta conferència també es donava de manera evident una lliçó de com treure profit econòmic d'una xerrada. En aquella aula havia una pantalla per al powerpoint i una altra per a fer preguntes al ponent enviant sms, 0,15 euros el missatge. Com a empresaris la qualitat era innegable.

En acabat això ens dirigirem a la sala d'actes on entraria en acció un guru de l'empresariat espanyol. La sala és molt gran, com els cines anteriors a les multi-sales, sostre altíssim, terra emmoquetat i les butaques amples, amb un micròfon cadascuna i una tauleta desplegable subjectada al respatller. El ponent va sortir a fer la seva xerrada després d'una petita representació teatral de tres actors, que donaren un toc d'humor a l'inici. Després de mitja hora - jo pensava que un dels actors era el conferenciant (si és un gran guru podria ser polifacètic, no?) - va pujar a l'escenari, a través d'una justificació argumental d'una trucada a algú que pot assessorar, l'home de cinquanta anys (ho va confessar al principi) vestit amb la corbata, la jaqueta i sabates de rigor tradicional, i cara i moviments que em recordaren Ozores. La dicció era clara, però feia pujades i baixades en el to de veu, sobretot baixava la intensitat moltíssim quan deia una cosa important, cosa que donada la meva falta d'audició en una orella m'exasperava. Vaig molestar quatre o cinc cops a ...a Terrassa per si ell ho havia escoltat. El contingut d'allò que va parlar va ser interessant, feia molt l'ús de gràfiques amb coordenades, me'n feia creus de moltes coses de les que va dir. Tenia en compte la felicitat personal de l'individu dirigent, donava una visió global de la vida bastant aproximada a la realitat , la paraula altruisme o donar sense esperar res a canvi no sortiren, però, en cap moment. En diferents instants vaig mostrar la meva sorpresa per les coses que deia amb; "estic flipant", com quan el tio va i parla de la sincronia amb l'univers, SINCRONIA!!!! I per acabar de flipar va posar en un dels eixos d'una gràfica l'esperit, l'ESPERIT, si té sentit allò que fa l'empresari; però des de quan no ha sigut altra cosa que fer diners? El powerpoint (no va haver cap de les conferències a les que vaig assistir, excepte la de Nespresso, que no l'utilitzés) en aquest cas es projectava en una pantalla molt gran, a l'altura del personatge. Dels deu punts que volia desenvolupar va tenir de passar-ne quatre o cinc ràpid perquè desenvolupava amb detall els que havien aparegut primer. Va ser una pena no tenir la informació dels últims, error de bon professor.

En acabar Oskuro estava esperant fora, no va arribar a temps per a l'última ponència. Parlàrem una petita estona de camí cap el cotxe, continuo sense cap virtut tranquilitzadora. I marxàrem, el dia de l'emprenedor (com a 24 hores de conferències) s'havia acabat.

Des de la guineueta.