Escriptura automatica (i II)

El problema amb la dona savia, aquesta que se la ha de seduir amb paraules boniques, escoltar-la i cobrir-la de netedat. Penso en la veu del meu mestre en Martí amb el seu taller mental solar, en de que em serveix si em molesta el contacte amb la gent,[troç suprimit]. I la venjança, em pregunto que si hi ha vegades que la mereixo i d'altres si no. La veritat planiana i el pàncreas de'n Espada, amb la seva espanya aznarista. [troç suprimit ]Escriure el llibre de la biografia de la meva àvia. El to, les primeres linies amb el riu com a protagonista, la corva on s'ha fet la nuclear, les aixelelles i les dides de la comarca, la supervivient de dos o tres embarassos d'un matrimoni de conveniència. Ara em ve que tindriem de ser estat associat d'Itàlia, quina gran cosa, el coc, el romànic i el dret romà. Quina gran cosa ser italians, guanyariem més copes d'europa, encara que tindriem de canviar de pensament i no du el ciri a la mà, com sempre em fet els massoquistes del Barça. Cambó espera dins un llibre gruixut de'n Josep Pla, aquest de qui parla el aznarote, eh!

Em miro els temes a lo Woody Allen, ara penso que n'Oliver també el fa servir per dir que s'ha fet un acudit o una conversació, les dones, el Barça, espanya, catalunya, la llengua, en Pla , en Espada, la feina, la meditació i la música-guitarra. Que n'he de fer de la meva vida, a vegades em pregunto, diria el subjecte que duc dins i del que em costa mirar des de fora. Les frases queden intel·ligibles?, hi haurà fragments que hauré anul·lat, of course, vull conservar la petita part de gent que llegeix el bloc, perque això ho escriuré al bloc. D'una tirada? No sé, millor fer-ho en dos o tres cops o posts, ja saps que la gent s'agovia.

M'agrada fantasejar, que faria si em toques la loteria, si fes una cançó que arribés a número u, o millor; si a l'escola de cinema de Terrassa un pringadillo amb talent s'ensopegués amb mi al café de les arts i ens caièssim bé, cosa difícil donada la meva poca predisposició a obrir-me al món, per això no tinc dona, i potser arribaré a monjo sense esglèsia. Les rames, com m'hi enfilo. Ara sembla que amb la canalla he arribat a una espècie de no agressió. No puc fer classe i em retrec que no la faig prou amena. Link rere link i m'he dit quan tornava de la piscina que tindria d'escriure amb mallorquí, fer es salat,estar escrivint amb ses coses més salades de ses illes, sa sobrassada, sa ensaïmada i penso amb els alemanys que compren l'illa i es PP que va perdre per poc ses últimes eleccions i que no parlo al bloc de política per allò des putos insults de sa gent que no pens com jo, com es Salvadoret Sostres es niño bien que es fa es super català i no és més que es feixista de porta de servei, es jutge del talent sense compassió i creença que s'és tendre. Es menjar, canvies de manera de menjar i canvies tu. Canvies es que menges i canvies tu. Ho dic perque si una cosa deu tenir bé en sostret és quan parla de restaurants, l'únic.

Em pica un ou i el rasco suaument, amb delicadesa. Em canso i deso, vaig a dormir.