dijous, 22 de maig del 2008

Jocs de la meva infància



Des de Terrassa

8 comentaris:

Guinauetenc ha dit...

Hi ha moltes qüestions a fer; són fulles de canya de riu? Estic intrigat d'on és l'aigua? L'Ebre?

Avís;
Per cert, he escrit comentaris al post d'economia.

Albert ha dit...

Son fulles de canya de riu, si. L'aigua no es de l'Ebre, es del pantà de Foix, però fou a l'Ebre on els vaig aprendre a fer i on els vaig fer navegar.

Supermanente ha dit...

Em sembla que estic iniciant el procés cap a convertir-me en el "trencasostres", perque no acabo de veure clar com està fet el vaixell? rai?

P.D. Guineueta/pastanaga/desteñío2: Per mi no cal que diguis que has escrit en altres posts. Quan entro al blog faig una ullada a les entrades que surten a la pàgina per si hi ha novetats.

P.D.2 Què passa amb en Ol-lop/Pollo? Està deprimit? Està emprenyat? Li agraden les pelis de gladiadors? Com va dir no sé qui en aquest blog, "Questions, si més no".

Supermanente ha dit...

Una altre questió més:

Els seguidors d'aquest blog demanem una entrada-reflexió com les del guineueta, feta per en terrassa.

Les fotos estàn molt bé, però volem més !!!

Si més no, podrieu invertir els papers, per jugar una mica (en guineueta les fotos i en terrassa les reflexions).

Només és una proposta.

Albert ha dit...

Es difícil d'explicar. Es una sola fulla de canya per vaixell, i es va plegant fins obtenir-ne un com els de la foto.

El tema dels post-reflexió a l'estil guineueta esta fotut. Cadascú lo seu. De tota forma ho intentaré aviat. Últimament no he anat sobrat ni de creativitat ni de temps.

Gracies per la proposta.

Guinauetenc ha dit...

Doncs tens tota la raó senyor Figueras, per la meva part agafo el guant, quan em compri una màquina digital mitjanament decent em comprometo.

També pillo la segona interpretació del comentari, digue'm mal pensat, sense enfadar-me (que vagi per endavant), ja sé que agobio.

Guinauetenc ha dit...

Ol·lop? Aaaah!! aquell que me la volia mamar per un preciós xut que em va sortir malament? Potser no té temps, la dona, ja se sap.

ol-lop ha dit...

Deprimit !!! La resposta és la despressió que tinc ultimament que veig al jefe i hem dóna més i més feina. Això fa que no pugi veure els meus mails favorits, així com aquest blog, que el trobo fantàstic, per molt que escrigui supermanente, i com no, les meves pel·licules preferides ... les de gladiadors.
P.D. Pasta segur que fallavas "a posta", pq et toqui. (supermanente es possará gelós).

Amics de pas