Fa dies que em voltava pel cap fer aquest post. Sempre he cregut que no ens mirem amb prou calma una fotografia, que no li dediquem prou temps. A la següent foto hi afegeixo una cançó d’Andrés Segovia interpretada per Alirio Díaz,si la informació que tinc es bona (segur que De la Guineueta ho sabrà confirmar). L’intenció es que la reproducció actuï com a cronòmetre del temps d’observació i, si es possible, aporti algun valor afegit a la pròpia imatge.
Des de Terrassa
3 comentaris:
Per fi!!!
Ja t'ho he dit algun altre cop, flipo amb els teus moments estètics; elegància, linealitat, ordre, senzillesa (ole la fel·lació metafòrica).
Hi ha un individu que corre per aquestes contrades anomenat "de Talaixà" que em va dir que li agradaven molt les teves fotos, però el molt c.... només ha comentat un cop.
L'Alirio el conec, la peça no, deu ser composada per ell, no?.
Gracies pel comentari, i gracies tambe a Talaixà, encara que no el conec.
La cançó no he pogut esbrinar quina es. La tinc amb el següent nom: “Segovia - Alirio Diaz - Spanish Guitar - Andres Segovia.mp3” o sigui, un desastre. Però m’agradava per la foto i l’he posat.
La idea es molt bona, la foto ja es suggeridora de per sí, però la música convida a quedar-te una estona pensant que pot passar a l'altre banda de la finestra, i encara que conec perfectament que hi ha quan mires fora (ja que és casa meva) comences a imaginar altres coses.. que curiós..
Publica un comentari a l'entrada