diumenge, 8 de juny del 2008
Aquest moment molt particular
TOT
Més enllà del contingut de la lletra, més enllà del timbre de veu, més enllà del sexe de qui canta, més enllà de qualsevol emoció que pugui fer nèixer aquesta cançó, hi ha alguna cosa que sóc absolutament incapaç de transmetre, que roman al fons i entra en ressonància amb la veu d'aquesta canadenca.
No diré la cara que faig escribint això..... No intentaré descriure-la. Hi ha d'haver unes mínimes normes de decència , perquè com em sento arriba a l'indecència, i tot allò d'engegar la diplomàcia a la merda i mostrar-se tal com un és, és una puta patranya!!! Es pot ser sincer fins a certs límits, ha d'haver secret i misteri, el TOT requereix alguna cosa que no es mostra, el racó de cadascú, inviolable. I quan dic TOT té a veure amb allò d'essència, d'idèntic a si mateix, allò que només es pot viure en el SER, allò que no volem veure moltes vegades perquè ens enlluerna. L' inabastable energia d'amor de la qual tots som parts iguals, plenes; gotes en l'oceà de l'existència. I quan desapareix el jo, quan l'energia inunda el cor llavors moltes vegades un es caga a les bragues, i TOT queda a dins sense sortir. I la solució no existeix, no hi ha equilibri, i tot es soportable, malgrat TOT. I m'he de disculpar amb mi mateix perquè m'he perdut (I'm sorry I lost myself). I el batec continua. I continua...
No sé quantes vegades l'he escoltat.
Aaah!!! gràcies per la cançó Salva.
Des de la guineueta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amics de pas
20 comentaris:
I si no os gusta igualmente os quiero.
Lo de follar....bueno, también, que os follen.
M'estic convertint alarmantment cursi, ho sento de veritat. No hi ha l'excusa de l'edat. Què hi farem?
Espero que el fet de descobrir casualment aquesta cançó hagi provocat alguna mena de catarsi i no un inici d'autodestrucció.
En quan al que dius sobre el mostrar-se completament, estic d'acord. Cadascú, sigui per decència o per respecte a un mateix, s'ha de guardar quelcom per ell.
El que passa, és que em sembla que, en el teu cas, et guardes massa. Espero que s'entengui el que vull dir.
Què cabrón!!!
Com pilles el rotllo, perquè la cançó té molta força.
De moment només dir que el THC ha tornat a fer acte de presència a la meva vida. Si això és auto-destrucció, doncs això.
També dic que la cosa segueix bategant, per tant espero aturar el pessimisme i repetir-me com un mantra el "tot va cada vegada millor".
Em deixo emportar per la falsedat.
I lo de quedar-se-ho a dins, doncs... espero que surti amb joia.
Em solidaritzo de cap a peus amb TOT el comentari d'en Supermanente.
Lo del mantra i el THC no se si es compatible del tot...
La canço... espectacular.
D’acord amb lo del mantra.
Havia entès malament lo del anterior comentari del THC. Ja esta clar. Evidentment la taja, es igualment destructiva, això si, depenent de en quin moment es fa el consum. Com tot.
Sigui com sigui, no era la meva intenció jutjar-ho.
En lo del moment també em menjo el coco. Per una banda era bo per augmentar la sensació de plaer, per l'altra també augmenta les altres sensacions.
Una dada sobre el disc d'Alanis "under rug swept": El va grabar després d'acabar una llarga relació amb el seu manso. Varies de les cançons fan intuir que la cosa no devia acabar del tot bé.
P.D. A mi no m'agrada fer-ho, perque, per començar, jo també faig moltes faltes en català, però com m'ho va demanar el propi Guineueta, diré que brassos, s'escriu braços.
Que güai!!! La veritat és que em dona molt d'ànim la veritat. Ja m'imaginava per la lletra de la cançó que la seva relació es va acabar (entenc encara que sigui poc l'anglès).
Intentaré millorar l'ortografia, faré el que pugui.
Corregit;
El THC va materialitzar-se (es van donar circumstàncies que em fan pensar en coses no explicables- no és temps de collita, ningú de la colla en tenia i a la persona a qui li van donar no acostuma a consumir)sense que jo l'anés a buscar, que consti, després jo em vaig llençar als seus lúdics braços, això si. Però agafar la "taja" no és auto-destruir-se? No fotem.
El mantra sempre és bo dir-lo, encara que sigui per deixar d'anar pel costat fosc.
El més important roman sempre en l´invisible. Només veiem puntes d´icebergs, dels altres, però també de nosaltres mateixos. Cada dia, mil micro-actes insospitats estan ja canviant l´esdevenidor de les coses. Fins que, de cop i volta, quelcom es manifesta...
Salvita, la punta de l´iceberg no és del que estas pensant,,,
Potser aquest micro-acte ja s'ha produït.
I per l'hora que l'escribies potser s'han quasi simultaneijat.
(Salva, no miraré com es conjuga aquest verb, si és que existeix).
Gràcies per la visita Joan.
Guineueta, la veritat és que no m'agrada corretgir l'ortografia dels altres perque sé que jo cometo molts errors.
I en tot cas, encara que estessim d'acord en permetre que ens corretgeixin, un blog no seria el lloc més adient. Més que res, per no plenar les entrades de comentaris de correcccions.
Salutacions
Per cert, parlant de correccions, en català es diu "corregir", i no "corretgir".
No me n'havia adonat; juas, juas, juas...
Supermanente, donde las dan las toman (no ho dic amb acritud).
Ho has fet expressament o què?
També sense acritud diré que, en primer lloc, jo ja deia (i en dos ocasions) que a mi no m'agrada "corregir", perque jo sóc el primer en cometre errades.
En segon lloc, que a mí em van demanar que ho fés (puntualment) i jo no ho he demanat.
I finalment, és que no tinc ganes d'anar continuament revisant el texte i més en un blog.
Simplement deixar la meva aportació al blog, una nova esperiencia per mi.
Soc verge... en aixó.
Us llegiré una mica més... pero teniu cura que ho faig desde el treball.
Molta inspiraciò.
El desteñio.
Veig que la "familia" es va ampliant...
Benvingut "desteñío" esperem més comentaris teus.
Per cert, si tens un compte de Gmail, pots crear-te una identitat.
P.D. Manos !!!
Ja sé qui ets, anònim.
Viva la desteñidura.
Merci, merci, merci per comentar.
Publica un comentari a l'entrada