Voldria afegir un vídeo musical com a complement de l’anterior post de De la Guineueta. No es que jo sigui gaire seguidor de l’autora (Alanis Morrissette), però aquesta cançó m’anima i relaxa a la vegada sempre que l’escolto. La sensació es complerta si l’acompanyo del vídeo, que em sembla de lo mes intimista i senzill. La cançó, “Head over feet”.
Des de Terrassa
5 comentaris:
Molt atractiva, més que guapa, en la descripció del video coincideixo.
Si us agrada Alanis, us recomano, no per egoisme, sino per compartir (remember d'una anterior entrada), la cançó "that particular time".
Fa uns anys em van regalar el disc "under rug swept" i al final aquesta cançó menys publicitada, va ser una de les que més em van acabar agradant.
He aprofitat aquesta entrada per recuperar el disc que feia anys que no escoltava.
Salutacions
Me’n alegro. Sempre es bonic recuperar un disc desprès de tant de temps.
No coneixia la cançó. Per als que com jo no la coneixen, o els fa mandra buscarla:
http://www.goear.com/listen.php?v=475bb62
aquesta tia és genial, la proba viva de que no hi res més sexi que el talent...
La cançó que recomanes, that particular time, té tela tio!!
Per mi aquesta estaria en el grup del mega-massoquisme que intento descriure en el post posterior.
Brutal!
Aquesta tia té una veu tan maca, un so tan preciós, que només fent passar aire per les cordes vocals transforma el seu voltant. Les notes llargues, són diamants.
I'm sorry I lost myself. Aquesta cançó pot arribar a fer molt mal, en el bon sentit de la paraula, si n'hi pot haver.
Publica un comentari a l'entrada