Música i massoquisme

De tant en tant, però, hi ha un instint massoquista i escolto altres peces que accentuen l'estat de melancolia, tristesa o depressió, per la música pura i pel contingut de la lletra.

Dos acords, re i sol majors, i una cançó rodona. En aquell dolor em sento vibrar (encara que no s'hagi viscut la companyia, ni la dolça besada) encara que el ritme de la guitarra és una mica lleugera, em pot fer treure aigua pels ulls, és aquesta;


Una altra del mateix grup, i amb mateixos resultats. No pel contingut de la lletra, per la quotidianitat, pel ritme de vals, pels violins, per la tornada. Tampoc hi ha motius de cap mena d'identificació, sobretot per lo d'haver fornicat;


Després està aquesta de'n Rufus, el timbre de veu sol ja t'emporta avall ;



De la música clàssica en faré un apart.


Deixo aquestes, n'hi poden haver més.


Des de la guineueta.