Feia temps que no anava en tren, en aquest cas els Ferrocarrils de la Generalitat. Tinc que fer-ho mes, ja no per les evidents raons ecològiques, si no per tot el que s’hi viu i si veu, si es que ho vols veure.
Hi ha centenars de persones anònimes passant l’estona com poden. Des del meu seient, l’últim del vagó, hi veia una noia de mitjana edat dormint. Un home que llegia un llibre. Un altre que llegia un diari gratuït que algú havia deixat al seient del costat, per deixar-lo al mateix lloc un cop fullejat. El noi que torna d’entrenar-se d’algun tipus d’esport, jugant a una consola portàtil. Rebo un sms d’una trucada perduda en passar per un túnel, em distrec, però torno a aixecar la vista. Ara veig una dona que repassa papers de feina i escriu notes al costat. Una noia que juga amb el seu I-Pod de tant en tant, suposo que per seleccionar les cançons que acompanyaran el seu viatge. La dona que tinc davant meu que parla pel mòbil... “Si quieres cuelga” diu, “Vale, hasta luego. Adéu”. Un altre que s’adorm. De sobte s’obre sola la porta que comunica els vagons, el senyor del llibre s’espanta i la tanca tot seguit. Una noia pensativa mirant per la finestra. Se que està pensativa per que al passar un túnel, ni s’immuta, segueix mirant el seu reflex a la finestra. El senyor del llibre s’aixeca per baixar. De fet, surt i entra gent constantment, i l’historia es va repetint cíclicament. Mes mòbils, mes llibres, mes son, mes auriculars, mes converses, mes de tot. Jo vaig escrivint tot el que veig per no oblidar-me’n. Dos noies adolescents parlen de les seves coses i riuen. Ara marxa l’esportista de la consola. Poc a poc em vaig quedant quasi sol.
“Pròxima estació, Terrassa. Aquest tren finalitza el seu recorregut en aquesta estació”. Com jo.
Ara ja, des de Terrassa.
2 comentaris:
Ja era hora que t'explaiessis.
Ara em toca fer una foto. A veure si me'n surto.
Segur que si.
Publica un comentari a l'entrada