dissabte, 28 de juny del 2008

La distància

M'he quedat sense paraules per unes hores. Dir la veritat en aquests moments és tan dolorós com caure d'un segon pis. Es podria dir que estic trencat, la manera en com m'he deixat entabanar per una imaginació malaltissa. I la soledat abismal, com la distància que em separa d'Ella.

La imaginació és un món molt perillós, i el pagès de les lletres catalanes ho sabia molt bé. Hem de tocar de peus a terra i no enfilar-nos pels núvols.

Si el nen explica la veritat és aquesta. He d'0torgar la realitat tal com és.

Des de la guineueta.

14 comentaris:

Guinauetenc ha dit...

Fins i tot una mica de desencant.

Supermanente ha dit...

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a véncer !


Una mica de canya per animar:
http://www.goear.com/listen.php?v=2c0a5f1

I sino un altre estil:
http://www.goear.com/listen.php?v=894a574

Supermanente ha dit...

Y esta en caso de querer rebozarse en el desencanto:

http://www.goear.com/listen.php?v=4bfd525

passant per Elei ha dit...

Des de la guineueta, anims!! No s'acaba el mon, home. Esta clar que la vida ens te reservats moments de dolor, molt fotuts alguns... pero sempre amb l'esperansa (ja se que va amb c trencada :-> pero escric desde un teclat yanki) a davant de la hilera.

Ja se que Ella esta lluny, pero Ellas estan al voltant, i qui sap si dema si que trobes la teva Ella.

I per res del mon, si aixo passes, anulis els teus plans d'estiu, que et deixo il Castrato, eh?

... des del Far ha dit...

La realitat no és més que la fantasia que un vol veure.

Deixa't estar d'aquesta i mira més enllà, segur que més d'una t'esta esperant.

COM DIU supermanente:
"TORNAREM A LLUITA, TORNAREM A PATIR I SOBRETOT ALGÚN DIA TORNAREM A VÉNCER!!!!"

Fins aviat

Supermanente ha dit...

Per elei:

Una web on pots "caçar" la "Ç" i d'altres.

http://www.notengoenie.com/

Anònim ha dit...

Vui aportar tot un clàssic però molt bona:
www.goear.com/listen.php?v=9f93454
tal com diu la cançó:
takes a while to regain what is lost inside.
Però com el final de la cançó
there´s a life out there for you!!

ànims!!

Albert ha dit...

Recorda "el plantel de flores temblorosas", i fica una mica d'optimisme a la teva vida, que motius n'hi han.

ol-lop ha dit...

Hola neng, si vols optimisme, saps que t´espero per parlar d´un somni d´estiu molt positiu.
Il retorno dil polino !!!!

Guinauetenc ha dit...

Ja lluitarem en d'altres arenes.

No sabia el ventall de diferents gustos musicals musicals de'n supermanente.

Supermanente ha dit...

Et semblen uns gustos musicals prou eclèctics ?

En tot cas hi ha una cosa per la que no passo ni que em matin (metafòricament, clar), i és el Reggeaton... No puc amb ell !!!

Vinga, que surti un fan de la "música" reggeaton, que li cremo tots els discos i l'afusello a la llum de les flames !!!

(crec que aquesta última frase no ha quedat massa tolerant...)

Guinauetenc ha dit...

Quan hi hagi reaggeton bo suposo que agradarà, no serà l'estil en general dolent. És com el reagge, que té cançons bones i d'altres de dolentes, potser ens falta veure tota la varietat. Tots els estereotips són dolents.

Supermanente ha dit...

A la foguera amb en guineueta...

Per dir que el reggeaton es un estil musical.

Si vols un estereotip aqui va un: Sequència sonora amb una base ritmica (dos notes)igual per totes les cançons, amb lletres masclistes i superficials. Tots els seus cantants es caracteritzen per retorçar el cos com si tinguessin parkinson i posen cara de dolents mentre varies noies amb poca roba ballen de forma eròtica al seu voltant com si fossin objectes. Ah ! i també tenen cotxes patatuning"

No siguem tan relativistes que a aquest pas justificarem que fins i tot la pederastia s'ha de respectar perque és questió de gustos.

P.D. M'he quedat a gust amb aquesta comparació.... Estic fet un puto demagog.

Superfucker ha dit...

Eh Guineueta, no t'enganyis que Ella no existeix, s'ha d'escriure amb minúscula...llavors s'apropará més al que en realitat és. Totes elles són expressions diferentes d'un mateix ideal, peró l'ideal només existeix dins teu...i és que poderosa cabrona es doña Hormona.No estiguis trist company, jo sempre he cregut que, encara que des de dins de l'interessat no ho sembli, hi ha més felicitat en el dolor de qui estima, encara que no sigui correspost, que en l'autocomplaença de qui és estimat.
Aguanta artista, la turmenta sempre amaina, enorgulleix-te de que ni molt menys tothom és capaç com tu de trobar una vàlvula d'escap creativa per a les seves ferides...

Amics de pas