En aquesta primavera tant plujosa ha aparegut la fruita que amb més facilitat es saboreja:l'albercoc.
Aquestes petites boletes de ping-pong de color vermell i blanc (els rosats per mi no són tan bons) poden arribar a fer passar una bona estona en aquest món de vagues de transportistes, psicosi consumista i desamor. Un producte que quan arriba al seu grau òptim de maduració uneix el plaer degustatiu amb la tranquil·litat nutricional, o això penso. Per mi l'albercoc es converteix en un caramel quan el presiones amb els dits, està flonjo, i la pell no es trenca. Llavors si el mossegues esquinces les seves fibres amb facilitat i l'interior es dissol a la boca, amb dolçor i un passeig pel paladar amelmelenat, sense untuositat, amb la frescor que produeix l'aigua del seu interior. Si, a més, se l'ha posat a la nevera amb una temperatura lleugerament baixa, el punt de fructosa s'esmorteeix donant més to al conjunt.
Són els caramelets que la natura ens regala la primavera, me'ls menjo amb deliri i moderació.
Bon profit.
Des de la guineueta.
Aquestes petites boletes de ping-pong de color vermell i blanc (els rosats per mi no són tan bons) poden arribar a fer passar una bona estona en aquest món de vagues de transportistes, psicosi consumista i desamor. Un producte que quan arriba al seu grau òptim de maduració uneix el plaer degustatiu amb la tranquil·litat nutricional, o això penso. Per mi l'albercoc es converteix en un caramel quan el presiones amb els dits, està flonjo, i la pell no es trenca. Llavors si el mossegues esquinces les seves fibres amb facilitat i l'interior es dissol a la boca, amb dolçor i un passeig pel paladar amelmelenat, sense untuositat, amb la frescor que produeix l'aigua del seu interior. Si, a més, se l'ha posat a la nevera amb una temperatura lleugerament baixa, el punt de fructosa s'esmorteeix donant més to al conjunt.
Són els caramelets que la natura ens regala la primavera, me'ls menjo amb deliri i moderació.
Bon profit.
Des de la guineueta.
2 comentaris:
No soc gaire aficionat a l'albercoc (encara que per afinitat en el nom ho hauria de ser), per`m'han agafat unes ganes boges de menjar-ne. Suposo que ja se’m passaran.
Doncs a mi també me'n han vingut ganes de menjar-ne i mira que a mí no m'agraden els albercocs...
Publica un comentari a l'entrada