dilluns, 23 de juny del 2008

Crema de llibres



Des de Terrassa

9 comentaris:

Guinauetenc ha dit...

Així està la cultura del país.

Rotllo Farenheit 451.

passant per Elei ha dit...

Doncs ho hauries de discutir, de la guineueta, amb els editors de llibres, que, a pesar de la crisis, aquest sector està vivint un dels seus moments de màxima esplandor (a nivell comercial, és clar).

El que sí que sé, es que desde la Feria del libro de Madrid, ja els hi agradaria fer una fogata gegant al Sant Jordi (per lo de la competència entre les fires)... i és que ens copien tot, osties!

passant per Elei

Albert ha dit...

Si els va tant be, deu ser per per que la gent es gasta en llibres el que s'estalvia en música i dvd's. El pirateig de llibres encara no es massa popular.

No crec que triguin a adonar-se'n de que n'hi ha que ploren mes fort que ells i, tal com va tot, acabem pagant un cànon per comprar una llibreta.

Una pregunta. Copiar un llibre a mà, seria pirateig?

Supermanente ha dit...

Copiar un llibre a ma no seria pirateig a no ser que després el venguessis.

El mateix passa amb la música.

Albert ha dit...

Diguem que fotocopio la meva copia i la comparteixo amb tu.

Supermanente ha dit...

Seria el mateix. El que ho converteix en pirateria és l'afany de lucre.

Albert ha dit...

Crec que la SGAE no pensa com tu, o, si mes no, te un altra informació.

Supermanente ha dit...

No és que la SGAE pensi diferent o tingui una informació diferent, simplement nega sistemàticament la llei actual i genera desconeixement.

Fes-li una mirada a aquest enllaç:

http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_de_copia_privada

I sino també pots mirar la web d'un advocat anomenat David Bravo.

Veuràs que les coses són diferents a la versió interessada de la SGAE.

Albert ha dit...

Gracies pels links Supermanente, son molt interessants.

Ja tenia clar que la versió de la SGAE era molt diferent a la llei i a la mes pura lògica. Simplement volia utilitzar una mica d’ironia i jugar amb el tema de la copia manuscrita.

Aquí el problema es que lo que mes mola es forrar-se de la forma en que ho han fet sempre. Sembla ser que allò de renovar-se o morir, no va per ells.

Així i tot, ara estem en una època curiosa. Ploren mes que mai de que no venen, i també tenen clar que la industria ha canviat. Però ens matxaquen contínuament amb sms per baixar-nos musica (tema gens barat i amb el que segur que es forren), ja venen una mica per Internet, i els concerts i festivals, creixen. Plorar+forrar-se igualment=Forrar-se molt mes. Desprès hi han els que no s'han sabut espavilar i només ploren pel passat. Però d'aquestos n'hi ha a tots els àmbits, a la majoria els (ens?) costa adaptar-nos als canvis.

Amics de pas